LA RESILIENCIA

LOS PATITOS FEOS

" La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida"

Un dels llibres que trobo força interessant i vinculat amb la temàtica que ens ocupa és el de "LOS PATITOS FEOS" de Boris Cyrulnik. 

El més significatiu per mi és el missatge que transmet. Malgrat les desgràcies, malgrat les ferides produïdes en la infància sempre hi ha un possibilitat de resurrecció. No tot està predeterminat. L'oruga es pot transformar en papallona. 

I en això adquireix forma i dimensions el terme de RESILIÈNCIA. 

La resiliencia és un mecanisme d'autoprotecció que permet amortiguar el xoc d'un trauma. Es posa en marxa ja en edats molt primerenques mitjançant tota la xarxa de teixits afectius que estableix amb el seu entorn i després a través de l'expressió de les emocions. Per tant es pot considerar com un conjunt de fenòmens on l'individu entra en contacte amb un context social, afectiu i cultural que li permet lluitar i sortir-se'n. 

Aquesta concepció optimista plantejada inicialment per infants amb traumes, amb entorns desfavoridors, també pot ser generalitzable a individus que sent nens i nenes se senten frustrats, inferiors, incapaços o que viuen en un entorn fins a cert punt desestructurat. És el cas d'alguns dels alumnes del meu centre. Es perceben pares o mares absents i altres excessivament preocupats i proteccionistes.

Des d'una visió psicoanalítica existeix una interacció i una influència recíproca entre el triangle establert per la mare, el pare  i el fill. Segons el plantejament de Cyrulnik tot i que el nadó no diferencia entre ell i l'entorn, percep la seguretat (la mare) i una altra presència menys significatica (el pare). 

El context familiar que es planteja a "Los patitos feos" ha canviat. La mare perd presència, treballa. Existeixen famílies monoparentals, amb pares que han refet la seva vida, amb un context social i econòmic preocupant.  I en aquest context. On s'ubica l'infant? 

Segons l'autor  la història familiar està constituïda pels relats de tots trets, per l'imaginari previ a la trobada, pel pacte insconscient de la parella i pels canvis que s'introdueixen en arribar el fill. Quan neix un nen que no respòn a l'ideari... Què succeeix? Culpabilització? Frustració? Acceptació?

Què fer quan et diuen que el teu fill "és autista", que no és "llest", que és "hiperactiu"? Com interpretar l'etiquetatge? 

Tant en un cas com l'altre es va establint un vincle afectiu que  assoleix diferents funcions: protecció, activació d'un estil de desenvolupament emocional, propiciació de la predilecció per l'aprenentatge.  Però quan algun dels elements del triangle flaqueja la totalitat es veu afectada. La globalitat es desestabilitza.

Amb el pas del temps les guies de resiliencia canvien. Inicialment són de caràcter sensorial, després són de tipus ritual i més endavant amb l'aparició de la paraula tornen a modificar-se. Ja en edat escolar s'incorporen guies exteriors. Un entorn constituït per diferents vincles afectius augmenta els seus factors de resiliencia.

... No deixo de pensar si la realitat d'alguns dels nens que observo no deixa de ser el dels aneguets lleigs que progressivament es tranformen en cignes en un alè d'esperança.