MARC TEÒRIC: EL TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA.
Quan parlem d'autisme i de persones amb trets autistes estem parlant d'una sèrie d'alteracions que varien en forma i grau d'una persona a altre. Per tant, el fet de considerar l'autisme com un continuum més com una categoria, ens ajuda a comprendre la variabilitat existent.
El terme "Espectre Autista" va ser utilitzat per primera vegada per Wing i Gould al 1979. Wing (1988) considera que les seves característiques principals són:
- Trastorn en les capacitats de reconeixement social.
- Trastorn en les capacitats de comunicació social.
- Patrons repetitius d'activitat, tendència a la rutina i dificultats en la imaginació social.
Segons el DSM-IV per poder donar-se un diagnòstic d'autisme han de complir-se sis o més manifestacions d'un conjunt de trastorns de la relació, de la comunicació i de la flexibilitat. Haurien d'existir com a mínim dos elements del primer, un del segon i un del tercer.
- Trastorn qualitatiu de la relació, expressat com a mínim en:
- Trastorn important en moltes conductes de relació no verbal, com la mirada als ulls, l'expressió facial, les postures corporals i els gestos per a regular la interacció social.
- Incapacitat per a desenvolupar relacions amb iguals adients al nivell evolutiu.
- Absència de conductes espontànies dirigides a compartir plaers, interessos o assoliments amb altres persones.
- Manca de reciprocitat social i emocional.
- Trastorns qualitatius de la comunicació, expressats com a mínim en una de les següents manifestacions:
- Endarreriment o absència complerta del desenvolupament del llenguatge oral que no s'intenta compensar amb mitjans alternatius de la comunicació, com els gestos i la mímica.
- Trastorn important en la capacitat d'iniciar o mantenir converses.
- Utilització estereotipada o repetitiva del llenguatge
- Ús d'un llenguatge idiosincràtic.
- Manca de joc de ficció espontani i variat o de joc d'imitació social adient al nivell evolutiu.
- Patrons de conducta, interès o activitat restrictius, repetitius i estereotipats, expressats com a mínim en una de les següents manifestacions:
- Preocupació excessiva per un centre d'interès (o varis) restringit i estereotipat, anormal per la seva intensitat o contingut.
- Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics i no funcionals.
- Estereotípies motores repetitives. Preocupació persistent per parts del cos.
Abans dels tres anys, han de produir-se retards o alteracions en una d'aquestes tres àrees: 1. Interacció social. 2. Utilització comunicativa del llenguatge. 3. Joc simbòlic.
El trastorn no s'explica millor per un Síndrome de Rett o trastorn desintegratiu de la infància.
Per a més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada